Vaig baixar a l’estació de Passeig de Gràcia, com cada matí. Allà hi era de nou. Aquell grafiti que no deixa d’impactar en passar pel seu costat. Una cara de traços gruixuts i color blau que algú havia pintat al costat de la màquina de bitllets.
Però aquesta vegada hi havia alguna cosa diferent: tenia les parpelles mig tancades, exactament com jo, que gairebé no havia dormit per culpa de l’ansietat i un malestar general.
Vaig accelerar el pas, intentant ignorar la coincidència. Però en arribar a l’oficina estava marejat; vaig anar al bany a rentar-me la cara i, en aixecar la vista cap al mirall, se’m va aturar el pols. No era el meu reflex el que veia. Al vidre, hi havia dibuixada la mateixa cara blava. I aquesta vegada, la boca del dibuix s’estava obrint per cridar.
Vaig sortir corrents de l’oficina, amb el cor martellejant-me les costelles; tenia febre i pensava que delirava. Vaig agafar el metro per anar cap a casa. En arribar a l’estació, tremolós, em vaig repenjar un moment al mur de formigó fred on hi havia el dibuix.
Però, en recolzar-me sobre aquella cara blava, un calfred em va recórrer tot el braç. La pintura no estava seca; se sentia viscosa i, sobretot, calenta. Tenia la temperatura d’un cos amb febre alta. Vaig pressionar una mica més i llavors ho vaig notar: un pols rítmic, lent però pesat, que bategava des de l’interior de la paret. Pum-pum… Pum-pum…
El formigó es va estovar com si fos elàstic. La meva mà va començar a enfonsar-se cap a dins, atrapada per una succió imparable.
Llavors vaig entendre el que representava aquell grafiti. En aquell instant d’unió absoluta, vaig deixar de ser jo. Vaig experimentar, en un segon infinit, tot el patiment de la Terra: el dolor de les entranyes foradades, l’asfíxia de l’asfalt i el maltractament sistemàtic de la humanitat. La paret bategava i plorava per sentir-se ferida de gravetat.
A vegades, les esquerdes de les parets no són falta de manteniment, són cicatrius que intenten parlar-nos. Tu també has sentit el batec sota el formigó?»
Autor: codimisteri
mailto:codimisteri@codimisteri.com
Drets d’autor: © 2026 CodiMisteri. Tots els drets reservats.
La informació continguda dels relats en aquest lloc web es ficticia. L’autor no es fa responsable de l’ús que se’n pugui fer.
Imatges creades amb IA
Deixa un comentari